divendres, 17 de juny del 2011
comic
Vinyeta 1:
L'avia i el seu net anar al centre comercial a compar.
Avia: en aquesta tenda hi ha vestits molt bonics.
Vinyeta 2:
Una excursió al puig de massanella
Una excursió al puig de Masanella. Dimarts 23 d'abril
Acab d’arribar a ca meva i no tenc forces ni per dutxar-me .
Trob que ha estat el dia més cansat de la meva vida.
Quan la setmana passada ens varen dir a classe que els de 5è faríem una excursió per la muntanya, em va semblar una idea magnífica, però quina marxeta!
Havíem de pujar al puig de Massanella que té 1367 m. No és cap broma! Estic destrossat! I això no hi hem arribat!
Començàrem el camí des de Manacor de la Vall, la primera aturada va se a les cases de Can Bajoca. Passades les cases, el camí va començar a pujar bastant.
Passàrem per un portell obert en una part seca i entràrem al bosc, tothom ja estava molt cansat.
Per cert, ens han fet observar aquest tipus de paret. Ens han explicat que es fa amb pedres col•locades una sobre l’altra de manera que encaixin sense unir-les amb cap material. També hem observat l’immens alzinar que ens ha acompanyat quasi tot el temps. I ens han explicat que l’alzina és un arbre mediterrani, que fa de 5 a 20 m d’alçada i que té una capçada alta i densa. Sort que duíem una cinta mètrica i hem fet algunes comprovacions. També hem pogut observar que té una escorça fosca i clivellada i que el seu fruit és el gla. I el que he trobat més curiós de tot el que ens han dit de l’alzina és que usen la seva fusta per fer eines de pagès i les branques per fer llenya i carbó.
Després de tot això, els mestres ens digueren que havíem de continuar una estona més, però que no ens preocupàssim perquè no arribaríem a dalt del tot. Varen considerar que ja era massa tard.
Al cap d’una bona estona arribàrem a la casa del bosc, que és un creuer de camins.
Aquí descansàrem, menjàrem un poc i tornàrem a davallar.
La veritat és que ens ho passàrem la mar de bé i el paisatge era preciós.
Era tot verd i ple d’arbres pertot arreu. El vent movia les fulles dels arbres i se sentia un renou com si es tractàs d’una pel•lícula de por.
Pffff! Els pobres peus no paren de dir-me que ja és hora que acabi d’escriure i que ens anem a dormir. Les fotos les mostraré als pares demà.
Qui ho sap, potser somiaré trens de vapor!
Acab d’arribar a ca meva i no tenc forces ni per dutxar-me .
Trob que ha estat el dia més cansat de la meva vida.
Quan la setmana passada ens varen dir a classe que els de 5è faríem una excursió per la muntanya, em va semblar una idea magnífica, però quina marxeta!
Havíem de pujar al puig de Massanella que té 1367 m. No és cap broma! Estic destrossat! I això no hi hem arribat!
Començàrem el camí des de Manacor de la Vall, la primera aturada va se a les cases de Can Bajoca. Passades les cases, el camí va començar a pujar bastant.
Passàrem per un portell obert en una part seca i entràrem al bosc, tothom ja estava molt cansat.
Per cert, ens han fet observar aquest tipus de paret. Ens han explicat que es fa amb pedres col•locades una sobre l’altra de manera que encaixin sense unir-les amb cap material. També hem observat l’immens alzinar que ens ha acompanyat quasi tot el temps. I ens han explicat que l’alzina és un arbre mediterrani, que fa de 5 a 20 m d’alçada i que té una capçada alta i densa. Sort que duíem una cinta mètrica i hem fet algunes comprovacions. També hem pogut observar que té una escorça fosca i clivellada i que el seu fruit és el gla. I el que he trobat més curiós de tot el que ens han dit de l’alzina és que usen la seva fusta per fer eines de pagès i les branques per fer llenya i carbó.
Després de tot això, els mestres ens digueren que havíem de continuar una estona més, però que no ens preocupàssim perquè no arribaríem a dalt del tot. Varen considerar que ja era massa tard.
Al cap d’una bona estona arribàrem a la casa del bosc, que és un creuer de camins.
Aquí descansàrem, menjàrem un poc i tornàrem a davallar.
La veritat és que ens ho passàrem la mar de bé i el paisatge era preciós.
Era tot verd i ple d’arbres pertot arreu. El vent movia les fulles dels arbres i se sentia un renou com si es tractàs d’una pel•lícula de por.
Pffff! Els pobres peus no paren de dir-me que ja és hora que acabi d’escriure i que ens anem a dormir. Les fotos les mostraré als pares demà.
Qui ho sap, potser somiaré trens de vapor!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)